Vingué l’eureka de
ser allò que s’és
com un marasme a
corroborar
que jo sóc jo
allunyant-me de mi.
Entén-me.
De cambra a
cambra,
és quan vinc a tu
que em sé porta.
Pel grinyol dels
mots,
notari últim del
meu descarrilar
en punt, que em sé
allò, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada