I
Prò hi ha addendes que minven, passa,
que té llocs comuns la llibertat, sí,
prò també focs concrets que acaren
i retraten davant el fet que passa
que hi ha, també, lectures difícils
que cal fer a la llum de les ombres
del vaporós privilegi que cega
al propi contuberni d'angles cecs,
passa, que sí,
que hi ha formes de viure
a cost de rei de cara al sol
on el veure-hi clar, i català,
és vingut a espanyar-te l'ull.
II
Posa l'agulla al fil de tanta trama
de silenci i de sordesa de mots
vinguts a colgar-nos. Posa l'agulla
al fil que enfila el descosit: enfila,
ordeix-te un vestit, retorna'ls el buit.
III
El moviment de les esferes:
el dia que és dins de la nit,
la nit que sempre hi és,
també dins l'ull
quan creix, amb la pupil·la,
l'estrella
del dia que hi batega dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada