A partir d'un poema de Sebastià Alzamora

Afegir un fragment a un poema que has llegit.
Un fer la gràcia? En el bon sentit? En el mal sentit? Volta i volta?
Un petit canvi de l'inici, posat al final (una lletra, la seva absència), com encerclant-lo.
És allò de que el lector acabi el poema, passant-hi, llegint-s'hi?
Allò de llegir malament i atenta alhora, és a dir: creativament, diguem-ne?
Afegir-hi un fragment: completa? Resignifica? Calia? Totes les anteriors?
La suma del que ja hi era (en cursiva) i el fragment final:
és acabar un poema (el del lector)? És un poema nou?
Un descosit amb el qual acabar de perfilar el vestit
És el dubte al respecte sostingut com a tal, el poema?
Tres poemes en un? Embolicar la troca
com qui s'embolica un cigarret fet de la picadura seva i la del món,
i va pel món demanant foc?

Afegir un fragment a un poema de Sebastià Alzamora, Tercera.
Dues opcions. Diuen:



1ª)


El goig de trobar humans pels carrers buits

com el del ruc que troba uns altres rucs.

L'enuig de ser gregari, veïnat

d'uns cans que el volen fer lladrar com ells.

Però té cap valor, aquest lladruc seu?


El goig de trobar humans els carrers buits?




2ª)


El goig de trobar humans pels carrers buits

com el del ruc que troba uns altres rucs.

L'enuig de ser gregari, veïnat

d'uns cans que el volen fer lladrar com ells.

Però té cap valor, aquest lladruc seu?



El goig de trobar humans els carrers buits.