COREOGRAFIA
Tinc el caminar lleuger?
És només que m’entrebanco
sense acabar mai de caure.
Pro al final me’n sortiré,
que m’ho diu la gravetat
d’aquest món de mones meu:
sóc vingut al món a caure.
De moment, la vaig ballant.
Lo irrisori em torna ingràvid
i dels nervis fets estil
tinc el caminar lleuger,
pro no em poso mai en òrbita:
m’entrebanco amb l’horitzó
d’un camí que ha esdevingut
cada cop més un anar
més depressa cap enlloc.
OH PERCAL DE MÓN DE MONES
Si el fillol em surt amb tara,
caldrà aprendre a fer brodat
per poder-li regalar,
el proper nadal que vingui,
un jersei que dugui escrit:
jo fracasso molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada