1
Ara
que dorm
el
sol dins l’oceà,
¿son
els seus somnis
el
fulgor de la lluna
damunt
la pell del mar?
2
Ara
que dorm el regne dels teus ulls
dins
l’oceà, ara que les onades
son
el diàleg dels morts que erren
buscant
el seu sepulcre en l’horitzó:
ja
formes part del mar d'esguards perduts.
Ets
boira errant
damunt
del mar que no
flueix
de cap al sol per ser de nou
aurora,
pluja, riu,
que
ets mar de boira a la deriva.
Flocs
lleus de cendra imperceptible,
el seu silenci:
llueix contra
l’eternitat
de les imatges.
¿Restar
per sempre en la cosa mirada?
Davant
segles de boira
romp
ara el temps a peu de platja:
«Sempre la mort es ara:
un horitzó
d’espectres
dels futurs perduts
per
sempre».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada