Cosmos

Els dubtes que anomenem, no sense alguna vanitat, metafísica (J.L.BORGES)

Vivim en una època en què l'Univers encara és llegible (De l'Univers obserbable)

Un dia més, un a dia menys, preguntes.

Ja saps: ¿per què existeix alguna cosa 

en comptes de no-res? O d'altres com:

¿qui sap per què en el meu principi hi ha 

la meva fi, i en la fi el meu principi?

 

Preguntes com si veure-ho fos una manera

d'arribar-hi. ¿Sentència de futur?

No ens trobarem a fora. L'univers 

s'estira, diuen, cada cop més ràpid,

fins i tot més que la velocitat de la llum.

Ja saps: diu veritat qui ombra diu.

 

Destí, el de perdre's en el món. Amb totes 

les respostes a dintre però en un 

racó llunyà, del tot inabastable.

 

Saber!, no ens és permès res més. Qui sap

si, el món, potser, d'aquest no poder ser.

 

(Amb Leib Ròkhman i Màrius Sampere)