Les ulleres de Roger Penrose

Anem pel 'nar-hi 'nant al ritme del grinyol

que traiem de la lira de les hores, l'espurna

de les dents de l'enginy, el de dins i el de fora.

Anem venuts al temps i el preu és existir.

I que el temps sigui, alhora, una mera il·lusió.

No viatgem pel temps, el llegim passant pàgines

del gran llibre del món que diu: no estic passant,

estic sent observat. El món sencer no és

sinó la llum als ulls mirant-se, i les pestanyes,

codi de barres, rems. I les parpelles, pell

de l'onada que baixa, nit ‒que diu: tot instant

viscut seguirà sent per sempre en algun lloc.