El meu projecte de morir,
omplir la nit amb la mirada.
Com si hi quedés així per sempre.
Com va estrellada als ulls la llum.
Quin cementiri són, els ulls!
Quin mausoleu, el firmament!
Cap pressa, pro. L'eternitat?
El temps que tinc per esperar-la.
L'espera? Un mode d'arribar.
El temps que tinc d'estimar el temps.
Poder un dia més rumiar
el meu projecte de morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada