Taques lluents contra escenes tèrboles

    
Llums amaguen el cel,
desperten els til·lers. La nit 
a mida dels estults somia 
presa a l'eixam
de cambres mortuòries. 
La mel fuig

damunt l'asfalt rugós, lunar. 
Hi transiten plàstics, insomnes
morses de semàfor, algun gemec.
Zombis i vampirs, guirigall i policia.
Tu amarat per la baba dels somnis.
No hi ha ningú.

Despertes. I cau el cel
com algues que la platja escup.

La remor ens diu qui som.

(Un fill juga amb la sorra.
El pare s'asfalta un nom.)