Fa fred, de tant amunt. I tard
a voler
aprendre a afinar
el gemec com
l’ocell el canta.
Des del firmament color
gris nit
s’ho mira: les ales
fent-li de casa.
Com fabriquen vent. Vent
que se’n va per les
branques
i a xiscle, i a silenci
d’home sol,
allà palplantat, que
tremola.
Vol aprendre a cantar i
tremola.
Parla, potser, amb un
morse dirigit
al llums formiguejants de
la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada