1
i entrava
a l'aigua el punyal.
(A. ROIG.)
S'acara a l'aigua clara, el cap xop
sota la dutxa. I el vestit
de sentir ploure, pell amb pell,
que muda a baf. O se l'inventa.
L'infern li és espill. I cel. I baf
que grata, desperta formes, s'esfuma
per la finestra oberta: li torna el rostre.
I ell a la dutxa, i a fel, s'hi entorna,
s'acara,
de l'aigua clara,
(a) la malícia dels més nets.
de l'aigua clara,
(a) la malícia dels més nets.
2
[...] amb llum
de fulles.
Verds, peus sagnants.
(A. ROIG.)
Acarat al verd, de sol a sòl
que en branca es destil·la,
la fulla vibrant i fràgil
es passeja
com el gemec d'un nounat
que s'afanya al verd i creix.
Fer-se la casa
era això: floridura,
imitar l'insecte, oferir el convit:
"-Passin passin, i l'amor,
l'amor (que) és això. I que se l'enduguin."
3
eixam de formes a les fosques,
pous morts.
(A. ROIG.)
Galledada d'ulls, al pou
són l'ombra i frescor
són l'ombra i frescor
i a dalt la set: i a llum
cal mantenir-la
si resulta que per l'aigua cal mantenir-la
la saviesa es fa boca.
3 comentaris:
Que bé que hagin sigut tossuts.
Són tan tossuts que opten per la reescriptura, i ho fan amb nocturnitat i traïdoria, Elisabet.
Salut!
Sol passar, això de la nocturnitat i la traïdoria, 'a les fosques, eixam de formes'.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada