9 de maig 2014

Mmmhhh

 
Clar, sentir tocar campanes i dir:
Des d’on? Des d’on? A l'aventura?
Que tot és al cap,  l’arreu i tot           
fent rotllana, un nen i un vell, acarats
anar fent l’ull, que és l’ara, i el buit de l’aire.

I més que llum l’enlluernamenta,
més de carn i òs. L’arruga perfilar-se
de cara. I anar-hi.

I amb tot
dis-me
(oh matasans d’espines catedral,
oh urbanita xop de terra endins,
oh grumet amarat de rasos i fossats,
de lluna foll, amb literatura i tot), dis-me:

des d’on 
              l'escull, per quines restes 
                                                        arribar a moll?
     

1 comentari:

Joan Vigó ha dit...

Brutal i ple de ganivets. Fantàstic.