Clar,
sentir tocar campanes i dir:
Des
d’on? Des d’on? A l'aventura?
Que
tot és al cap, l’arreu i tot
fent
rotllana, un nen i un vell, acarats
anar fent
l’ull, que és l’ara, i el buit de l’aire.
I més
que llum l’enlluernamenta,
més
de carn i òs. L’arruga perfilar-se
de
cara. I anar-hi.
I amb
tot
dis-me
dis-me
(oh matasans
d’espines catedral,
oh urbanita
xop de terra endins,
oh grumet
amarat de rasos i fossats,
de
lluna foll, amb literatura i tot), dis-me:
des d’on
l'escull, per quines restes
l'escull, per quines restes
arribar
a moll?
1 comentari:
Brutal i ple de ganivets. Fantàstic.
Publica un comentari a l'entrada