Amb José Viñals

   

“Debe el hombre elegir entre perderse o salvarse,

pero si elige está perdido”, escrigué José Viñals.

Jo, sembla ser, he triat no triar.

Quedar-me prenyat de l’angoixa 
de la possibilitat de tots dos.
Del ser o no ser, quedar-me amb la pregunta
mentre la vida t'avança i et dobla. 

De la diguem-ne poètica de l’instant etern:

els llimbs, un mentrestant com animal de companyia.

De tant voler canviar de vida, i de no aprendre’n,

que és el viure i la lliçó implícita,

que estableix pautes, el seu ritme, i cantar-los. 

Triar és veure la mort de cara.

No triar: la mort vivint-te a dins.

L’ara i jo, sempre a deu passes

de la fi del món. I cantar-los, com qui camina
enrere per agafar embranzida.