De la palabra hacia atrás
me llamaste
¿con qué?
(José Ángel
Valente)
PICADURA
REDUX
Un mosquit em planta
un mugró
I és així que puc dir
que em muny
El poema
Amb fets consumats que
són la llet
De la paraula cap
enrere
Amb què la semblança ens
salva
De la mort que amb sagnia ho
pobla tot
Del més enllà com un deler d’oblit
Res definitiu
Que té moments
El poema.
EXILI
L’angoixa d’haver perdut la mirada
que és l’angoixa que és buscar no trobar
tot buscant ancoratge en tot
allò que mira i mira i mira
que és fugir
i pel camí convertir-se en fuga
de no poder fixar-se enlloc, i trobar-s'ho.
i pel camí convertir-se en fuga
de no poder fixar-se enlloc, i trobar-s'ho.
REDUX
Fer un poema riu amunt
de la paraula cap enrere
que s'envalentoni a fer el joc
al Paradís perdut i a Kurtz
i al capità
Willard i amunt
els cors on el cor de la tenebra
esdevé el poema i tota la sang
que hi mor, joguines del pànic
en mans dels menja-cors,
i que es tituli el poema riu
amunt alguna cosa així
com Apocalipsis guanyat
en mans dels menja-cors,
i que es tituli el poema riu
amunt alguna cosa així
com Apocalipsis guanyat
però amb més gràcia,
i que fer-lo no acabi
esdevenint una cosa més
de la llarga llista de coses
per fer i que no faré,
ni que sia el poema
riu amunt sallant el pànic
un esbós com a bestreta
del poema aquell que no
acaba mai mai d'arribar.
un esbós com a bestreta
del poema aquell que no
acaba mai mai d'arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada