1. LA MUSIQUETA DE LES ESFERES
Orbita
la
falç de la pregunta entorn
del
gra que la sosté. Alçada i fondària,
ja
les dues cares d’un mateix cost.
Com
qui recorre
el cràter que l’anella
al món. Mentre sospira
al món. Mentre sospira
i
mussita, a l’aire, l’aire que exhala:
«¿Per
què ballen concèntrics
els
horitzons entorn tants camps
de
llum i de distància
sinó
per casar bellesa i dolor?»
2
Al
norai del llombrígol
l'amarra és trobar-la a faltar.
Penso
en l’amic que es va penjar,
en
el gos aparcat a la porta d’un bar,
en
tants traços de vides
per
les quals tancar el cercle és sumar zero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada