14 d’abr. 2019

O què et pensaves?




1. LA MUSIQUETA DE LES ESFERES

Orbita
la falç de la pregunta entorn
del gra que la sosté. Alçada i fondària,
ja les dues cares d’un mateix cost.
Com qui recorre el cràter que l’anella 
al món. Mentre sospira
i mussita, a l’aire, l’aire que exhala:
«¿Per què ballen concèntrics
els horitzons entorn tants camps
de llum i de distància
sinó per casar bellesa i dolor?»



2

Al norai del llombrígol
l'amarra és trobar-la a faltar.
Penso en l’amic que es va penjar,
en el gos aparcat a la porta d’un bar,
en tants traços de vides
per les quals tancar el cercle és sumar zero.