Entrelíneas

ENTRELÍNEAS

11/12-12-19

Cal anar al bar –un vespre qualsevol,

música guapa, unes rondes d’alcuol

tot llegint rims remots sobre la lluna

plena i els gots que coven la fortuna*. 

Cal aquell home sol aquí a la barra

que beu i riu i balla i s'embadoca 

tot imitant els solos de guitarra

(deu tenir un toc i tanmateix hi toca).

Cal al món, qualsevol vespre, aquell home

sol que s’atura un instant perquè sí

i, amb veu calma i cansada de qui entoma
la set covant-la, diu: «Cal existir».


(*sense cove i els gots** de la fortuna

(**pous))