18 d’oct. 2024

Poema descartat 18.10.24

 

EL GOS AUTODIDACTE VA A TERÀPIA


Pateix motius exagerats, però

pateix, i molt, un dolor gran i net, 

reconfortant, potser certesa i tot

feta simposi a la cambra dels miralls,

fresseig i xirinola als angles morts,

abonaments de temporada a la ferida.

Ha après mil noms i verbs per dir la llum

i es tatua el contorn de l'ombra al cos.


La veritat, però: la veritat

l'encega. I es casa amb la ganyota.

Plecs i racons li fan de cau on caure.

¿Com caminar la crossa que el fa coix?

"—Et cal passar una guerra". "Sempre l'és!"

Té massa mandra per deixar de patir.