EL GOS AUTODIDACTE VA A TERÀPIA
Pateix motius exagerats, però
pateix, i molt, un dolor gran i net,
reconfortant, potser certesa i tot
feta simposi a la cambra dels miralls,
fresseig i xirinola als angles morts,
abonaments de temporada a la ferida.
Ha après mil noms i verbs per dir la llum
i es tatua el contorn de l'ombra al cos.
La veritat, però: la veritat
l'encega. I es casa amb la ganyota.
Plecs i racons li fan de cau on caure.
¿Com caminar la crossa que el fa coix?
"—Et cal passar una guerra". "—Sempre l'és!"
Té massa mandra per deixar de patir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada