JOSEP PALÀCIOS (07.04.25)
Ja t'ha colgat l'onada d'aigua il·lustre.
Ja déu és tindre el mar eternament
a dins dels teus ulls morts. Un déu que és mort,
però que en cada llàgrima reneix.
La sal que hi brilla: lluu la teva imatge
contra l'eternitat del sol que es fon
amb l'horitzó de l'oceà, l'instant
del brill en què l'absència es fa mirall.
Jo és ja endins del parpell dels teus dies,
fet barca de Caront, ja tu que erets
dels que existeixen perquè es miren, ¿ja
la mort (que) en vindre ha tingut els teus ulls?
Jo et veig fet brill de la línia de mar,
ja més a prop del cel que no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada