Un
cos, tenim, i no ens pertany.
Anem pel món (i això comptant
que es tingui sort) com la moneda
que
s'ha encunyat en lingot d'or,
fets
centimets d'eternitat.
Com
va pel cel la lluna plena
dins cada gota de rosada.
En cada cos la sang del món
és déu que es banya en el seu somni.
Un
cos que el somni necessita
per
a poder-hi despertar.
(Amb J.Todó, H.Bergson, A.Vidal, C.C.Mundó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada