Escriure

   

 Com l’herba que bressola el vent

i a voluntat doblega les paraules,

com entre els arbres de l’hivern

s’ajusten les paraules a la música

com el qui llega el no-res a ningú,

malgrat saber que tota llum

és llum d’altar: com si la lluna

dins cada gota de rosada

fos deu banyat en el seu somni,

un cos que el somni necessita

per a poder-hi despertar.