Contemples
cada gota de rosada
suspesa
en el filat de teranyina
com
si Déu delegués en la humitat,
com
si l'obscuritat que ara hi tremola
mantingués
vives al mirall les coses
que
són mortes. Vols creure que s'hi fixa
la
memòria dels morts, que a trenc de l'alba
la
nit delega en les ombres del dia.
Com
qui s'asseu al cementiri i dorm
i
somia en l'instant de l'hora greu
que
el trànsit a la llum és a renéixer
‒per la lluerna de la lluna plena‒.
Vols
creure que la llum que emet la lluna
són
els somnis del sol, que el seu reflex
en
cada gota de rosada encén
‒com
una flor oberta al pou del temps
un
univers pels ulls que s'hi contemplen.
I
veus en l'ara que ets i no seràs
l'eternitat
d'allò caduc quan passa.
I
allò que no existeix, en el buscar-ho.
(Amb Josep Carner, Andreu Vidal, Nathalie Handel, Isidre Martínez Marzo, Antonio Porchia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada