Mira't
dins cada gota de rosada
suspesa
en el filat de teranyina:
mig
diries que es trenen el passat
i
el futur en els ulls que ara tremolen.
Mira't
de cap al cel com si et digués
alguna
cosa de la teva ànima,
que
en la fragilitat és quan el somni
pot
coincidir amb la teva veritat.
Qui
sap si déu delega en la humitat.
La
serena et travessa i es fa sang,
l'obscuritat
batega, escampa nafra
per
a mantindre vives al mirall
les
coses que són mortes. I vols creure
que
viure és creure que en l'instant precís
que
et mors somnies que tornes a néixer,
fet
trenc de l'alba: uns ulls, de nou, que es baden.
(Amb J.Carner, L.Cernuda, F.Fernández, N.Handal, J.V.Piqueras, I.M.Marzo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada