Mira
dins cada gota de rosada.
¿Mig
diries que es trenen el passat
i
el futur en els ulls que ara hi tremolen?
¿Que
veus dins cada gota de serena
suspesa
en un filat de teranyina
l'obscuritat
que hi batega? Una ànima
roman
allà, penjant, com un cor quiet:
tot
li fa de mirall, també la joia
d'una
mirada, allà, que no pot ser
més
gran que els ulls que la contemplen, mira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada