D'acord, som temps. El temps, però,
no és nosaltres. Un enroc
entre l'anar cap el passat
i el vindre d'un futur possible.
D'acord, el temps excava el temps
i al cor n'extreu un roc obscur,
i l'abisma a l'enigma d'estar vius.
I veu el temps que és or, però també
que no seria res sense nosaltres,
que som runa a la falda de la mina,
el temps omplert llençant-nos rocs al cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada