El meu projecte de morir,
omplir la nit amb la mirada.
Com si hi restés així per sempre.
Com va estrellada als ulls la llum.
Quin cementiri són, els ulls!
Quin mausoleu, el firmament!
Cap pressa, pro. L'eternitat?
El temps que tinc per esperar-la.
L'espera? Un mode d'arribar.
El temps que tinc d'estimar el temps
que empeny al goig d'un dia més.
Què dir però de l'hora greu?
Sabré ser onada que retorna
al mar? He estat sempre la sal?
Potser la sorra a peu de platja?
Tants mots per a un mateix silenci!
Fins on arriba un Jo? Que avui
el meu projecte de morir
em sàpiga gratar l'esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada