Dispenseu-me la llicència amics piscòlegs*,
però avui caldria dir la veritat
de veritat de l’egoisme inversament
proporcional a l’egocentrisme,
de com ens contradiem a fi de perpetuar-nos,
aquest filó de paper que omple sinapsis i carteres
caldria, doncs, marxar a casa i estimar-nos
tots de tu a tu, enrecordar-nos de la selva,
tenir els deures fets de bon principi
no caldria, en canvi, la rima
discutir els mots de no poder dir
com s’en dol de ser-hi, la veritat.
No, no cal que m’etzibeu el vostre Però de sempre.
*poetes, polítics i bandarres en general
(De Ets i Uts)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada