I fou la mesura a la mida ensangrentada de l’home,
la terra plana com la infància,
la gent morint intentant conquistar castells infranquejables,
i tot estava bé.
I fou (només hi ha tret de sortida)
l’evolució i un no parar la cinta estàtica
fins a la mesura de l’impossible, la curbatura
del desig i l’assimpota de la por
fins a formar un cos de revolució
tendint a l'univers on la terra té forma de gallina
i Troia entra dins el cavall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada