conec la por.
rumia al ventre de la vida.
FRANCESC GARRIGA
L’ansietat és el pes d’un desig
coagulat,
petrificat,
congelat
fregant les tuberies de casa.
Les juntes badallen
i deixen entreveure espurnes
de sang
de còdols
de la deu de dins.
Un Déu ha apagat el radiador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada