La llum de lluna
reflexada al mar
és una taca d’oli:
Des dels núvols,
prou amunt
per cabre al cove.
Tocant fons,
com amanint sal i algues
i la set de beure.
Un mateix horitzó
cobreix la distància
arreu i enlloc.
L’esperança
substiueix
la confiança.
L’aigua, corrent, flota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada