Tots ens diem Txell

Passeja estimant les coses que es sap properes
fins més amunt de Reikiavik
on hi perviu la mesura
de llum tèbia i dèbil que la neu perdura.

Amb bufanda, abric, gorro i guants
somriu el vent de cara i els ulls
oberts als flocs de la distància,
somriu el blanc esquimal
inhabitable com el desglaç
escampant-se dins seu.

Diu que no sap màgia
però és terra de guèisers
i ve de gust banyar-s’hi una estona.