Fer el poema, -fer-lo bé
o bé que es faci-,
aprendre a callar
lluny de l’èxit i la pressa de tapes dures,
que les mentides siguin sinceres
i els mots beguin i fracassin
de la deu de la pròpia veu,
que el l’apropiació sigui deguda
i la tinta fregui el límit
de deixar d’escriure.
Procurar, sobre tot, ser bo.
-i que sigui el que Déu vulgui-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada