I si la vida és viure
i viure sentir la pell a l’aire?
(potser el pes de l’aire
buidat a contrallum,
la careta clivellada
per la pèrdua de noms
d'un perfecte poder ser
potser l'aire del salvavides
traspuant recòndits i improvables
infortunis tals com descarrilaments,
accidents aeris i una etcètera
de rodos amb capes vermelles)
I si morir és renéixer
i la mort el rostre de la por
enllà de la carn on hi aflora saba
de vida sàbia i analfabeta?
Potser només paraules
de perfecte fracàs i afonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada