Menja vida pel nas entre la podridura i els desficis d'un París pre Victorià, creixent en l'adversitat d'un desig poderós com la contenció prèvia. L'horror corre pel call com un talent d'ombres i mort d'on ve la llum d'un psicòpata que només atemoreix si t'el sents lluny de casa, lluny d'una solitud reservada als acompanyats. Acatar la terra i el temps de treballar-la en silenci, acatar en silenci la droga del desig que corcoma l'interior, errant entre camps de lavanda d’aroma massa viva per molestar-se a collir-la. La subtilesa del cos femení, en canvi, amaga els secrets més profunds de la carn. I Jean Baptiste aconsegueix retenir la bellesa d'un impossible poder seguir aspirant. Cos a cos, crea la presència d’un meta que, de sempre, acaba deixant un regust de ressaca absurda. La seva és una veritat tan viva que es fa oblidar. Als que ho han tingut tot només els hi queda la mort, la mort, la mort en pròpia medicina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada