La poesia, ja se sap:
tants Com per a un sol Què.
Aquí, l’embolcall –l’indici i el tot-, doncs, si que importa
(en aquest cas, a dia d’avui diria alguns fragments tipus Feliu Formosa, Paul Celan, Marc Masdeu, Josep Domènech Ponsatí, Jaume Subirana, Marc Romera, Amadeu Vidal i Bonafont, Brossa, L.M. Panero, Carles Camps Mundó, Ponç Pons, Lluís Solà, Salvador Espriu, Francesc Garriga, Màrius Sampere, Miquel Bauçà, Albert Roig...)
No hi ha fòrmules per establir què és un bon poema
però el meu bon amic David estarà d’acord
en que amb saber escriure no n’hi ha prou
-malgrat em digui el contrari-.
1 comentari:
Ei, t'he posat un link desde el meu blog al teu, a veure si t'emvio a get a lleguir totes aquestes coses que escrius, .... be roba estesa, ja m'explicaras, el comentari del roger mas es una canco del disc casafont, m'agrada.
records dels senyor peixera amb vent a la cara, per cert ho haures de probar la teriapia es recomfortant...
Publica un comentari a l'entrada