Assegut al pupitre
veig passar les hores
a través dels núvols de la finestra
el professor també ho ho veu
i, quan m’escruta, distrec la distracció
repetint el traç d’un fluorescent
fins a estripar el paper del quadern
el càstig,
apuntar la vida que raja de la finestra
fins a perdre'n el compte.
Subratllo ferides color rutina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada