Fa por ser lliure i no saber
què fer amb l’absurda
plenitud de cada cosa.
Al balcó, la mort és una por
en caiguda lliure
vers l’existència d’un ésser
que només pot ser
excloent a l’altre.
I què si la vida és aire que es respira?
Hem escollit contenir l’exhalació
al fons d’una perplexitat morada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada