Pòsit

Acumula suor de desencís al climatitzador, platges com catifes on escombrar-hi pols de vida que no ens deu res. A la bufeta, acumula eternitats que no arriben a fi de no haver de viure, noses perfectes arrebossades amb fracàs perfecte, coïssors d’una sal que l’absurd llebeja al fons perdut de la mirada. Acumula somnis en horitzons regalats als raig d’un matí d’estiu, recolectant la pulpa àcida prèvia a la pluja de la tarda. Acumula tots els noms de creure en Déu, encara.