Res a dir. Tot és silenci de digestió: marisc i formatges i vedella i torrons i rialles i vi bo i cava de l’anna de codorniu i el poema de rigor que acaben per ser tres encara que ja ningú els escolti. Però també la iaia agonitzant al llit, els problemes dels que t’estimes, la tirallonga de misèries que la digestió ofega. És sàvia la memòria seleccionant l’oblit. No res, la vida segueix. Res a dir són les ganes de sempre formant un tap quan es troben totes juntes a l’embut i es saluden, plomada perfecte, paret mestre, pistola carregada. Vindrà l’atzar, com una ruleta russa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada