(Gi-Bcn, 19.15-20-35)
DES-NAT-AT
Exili de llum, partenta.
Plou damunt la meva infància,
la cendra dels estels fugaços.
ZÈLIG
Què som sense els altres,
què som sense els altres?
DES-NAT-AT
Exili de llum, partenta.
Plou damunt la meva infància,
la cendra dels estels fugaços.
ZÈLIG
Què som sense els altres,
què som sense els altres?
li preguntava el camaleó al mirall,
li preguntava el camaleó al mirall...
BUGADA
Centrifuga’m, va, que em sento lliure que em sento culpable. Centrifuga’m, acaricia’m amb la planxa, allisa’m els desficis i plega’m amb dolçor, endreçant-me curosament i deixant-me en repòs almenys una tarda, una tarda només, t’ho prometo, una tarda i l’endemà deixaré que em penetris, que ens penetrem en abraçades i freds i fins i tot alguna esgarrinxada.
PUTETES
Així com les putes defensen les seves petites parcel·les de misèria com si els hi anés la vida també alguns poetes -xulos de torn-, se la casquen damunt la calba dels demés, car sembla que lo lugubre és tradició. El poeta que, a aquestes alçades, encara no sap que la Grandesa és cosa de mediocres. O si que ho sap, i l’Escola també i, com els virus, ja els hi va bé que així sigui. I segueixen jugant amb l’ambigüitat i amb allò de que sobre capelletes de vegades un No vol dir un Sí. Però siguem optimisites, va: potser ens posariem d'acord amb algú com l'Andreu Vidal...
li preguntava el camaleó al mirall...
BUGADA
Centrifuga’m, va, que em sento lliure que em sento culpable. Centrifuga’m, acaricia’m amb la planxa, allisa’m els desficis i plega’m amb dolçor, endreçant-me curosament i deixant-me en repòs almenys una tarda, una tarda només, t’ho prometo, una tarda i l’endemà deixaré que em penetris, que ens penetrem en abraçades i freds i fins i tot alguna esgarrinxada.
PUTETES
Així com les putes defensen les seves petites parcel·les de misèria com si els hi anés la vida també alguns poetes -xulos de torn-, se la casquen damunt la calba dels demés, car sembla que lo lugubre és tradició. El poeta que, a aquestes alçades, encara no sap que la Grandesa és cosa de mediocres. O si que ho sap, i l’Escola també i, com els virus, ja els hi va bé que així sigui. I segueixen jugant amb l’ambigüitat i amb allò de que sobre capelletes de vegades un No vol dir un Sí. Però siguem optimisites, va: potser ens posariem d'acord amb algú com l'Andreu Vidal...
1 comentari:
tens raó, potser són bon temps per la lírica, malgrat tot...
m'agrada el de la bugada, m'agrada molt, em recorda una mica el "à ciel couvert" http://laboiteapluie.blogspot.com/2007_12_01_archive.html
Publica un comentari a l'entrada