10 de des. 2008

D'ofici somiador

M’imagino un relat ideal on hi hauria tot de companys de pis recorrent món per després explicar-li al company pseudoescriptor tombat còmodament al sofà de casa, hi hauria un publicista dedicat a pensar anuncis espatarrants per una campanya contra el tabac, un anunci del tipus: (Acció!) Un fons blanc i un home fent una calada a la cigarreta, i a mesura que xucla, de la mateixa manera que la cigarreta es consumeix, també la pell se li replega i es socarrima ipso-facto, deixant-lo home-esquelet. Un publicista al que no li acceptarien la campanya però que acabaria venent per una bona picossada a alguna Tabacalera, amb l’emblema: fumar aprima. Hi hauria també una agencia de viatges dedicada a viatjar als ulls dels huracans amb el pretext de: (obre tríptic) Descobreix la calma més calma, la més bonica, un viatge no exempt d’emocions i risc, també, sublimitat en estat pur, vaja, et veuràs per dins, et coneixeràs a tu mateix, amb les muntanyes tan maques de fons (tanca tríptic). També hi hauria un pelacanyes enamoradís evocat a l’abocador, ―podria ser un dels companys de pis― un pobre diable obsessionat en vaporitzar l’habitació amb un litre de colònia de la última Ex que l’ha abandonat, per així sentir-la seva, encara, a l’estil Jean-Baptiste Grenouille . L’acompanyarien els pink floyd, un porret i el mocador corresponent. En un relat ideal un cop cada cent dies hi plouria llunes que ho curarien tot durant almenys una semaneta. En un relat ideal li posaríem ulleres al mon en comptes de a nosaltres. En un relat ideal, l’argument camparia al seu aire, i hi hauria tot això i moltes d’altres coses.