Natura morta

Els paisatges són estats d’ànim
J.BROSSA

(París, ai sí, París…):
rius d’asfalt, adoquinades ribes,
arbres d’acer i vidre,
allà,
al fons,
i

penso en les ànimes dels cotxes,
en els sentiments de la brossa,
en els somnis brutals de la pluja àcida.
En les ombres d’antigues lluentors
i la cultura envassada al buit.

Allà,
al fons,
en l’espai buit ,
en la clausura de Montmatre,
en la llunyania dels binocles.

(l'espai.

buit.

allà.

al fons...)