Exàmens

Sí, sí! ja s’ha acabat Goethe i Staeël i Schiller i Kant i Vico i Burke i companyia, comparades, i crítiques literàries. Però la pseudoerudició destrossa neurones. Tot té un preu. Fa dies que no se m’acut res. Em consolo dient-me que estic aprenent a esperar. De fet, em sento ben feliç(a). He vist que els llistats de premis segueixen igual. Ahir pensava haver trobat dues cites que ajuntades a lo col·lage i aplegades amb el mot Sublim quedaven brodades. Avui ja no ho penso. Sempre passa igual. No sé que fer amb el relativisme. Almenys em serveix per fer amistats, coneguts, saludats. Birres post examens i a despotricar apassionadament entre fum i crits del tal i el qual i el profe i la mare del profe i la tia i... I a preparar sopars per seguir amb la tònica però aquesta vegada alocholitzats del tot, i a seguir creient allò de que “tothom és adolescent fins que es demostri la contrària”, i que duri. Per variar, però, estaria bé que aconseguís exprimir alguns mots amb cara i ulls. La tentació del fracàs m’ha calat ...