Arreglar el món

Ente canyes, i sense gaire lírica, farts de crisis i crostes, fer projectes de futur, propostes per obrir tangues de pòquer aleatòries, o un bon “braguetazo”, o vendre la casa i anar a lloguer a Tailàndia, sense cobres, això sí, o la última perversió d’internet de l’home aquell que fa d’actiu i passiu de manera simultània i en un sol cos, cosa digne de veure. Fumar ràbia i matar el temps i esperar aquesta revolució silenciosa que sembla engendrar-se arreu, com si la única revolució actual no fas la personal i intransferible, comprar tabac, passar de llarg de la proposta poètica de l’Horiginal d’avui i sortir cap algun bar a veure el Barça tot fent un entrepà. Acabar a Can Castells sense Barça però amb entrepà i canya i parlar d’anar a fer el zen a can Patllari i una mica tot allò de no acabar la carrera perquè et diuen que el teu tema de Filosofia escollit no és prou serio o allò d’indignar-se perquè et multen per conduir sense carnet i sense seguro, Big Joan!

Més o menys tristos, més o menys alegres, en despedida, somiant cadascú la pròpia primavera navegant, calladament, llàgrimes que reguen somnis. Tothom cap al seu cau, fent camí a casa, entotsolats però pensant que, al capdavall, evadir-se no és tan difícil.