A classe han dit que...

Es veu que ahir va venir en Vila-Matas a la UB, a fer una conferència-entrevista. Collons! la de coses estúpides que m’entero, i aquesta va i s’em passa per alt. M’agraden les classes del professor Vinyas. Per lo que respecta a la Crítica, em quedo a mig camí entre Saint-Beure i Proust, per variar. També m’alegro de saber que (el primer) Borges tartamudejava. Em comprometo a transcriure aquí "Borges y yo" sempre i quan la mandra m'ho permeti. Una altra frase interessant d’avui: La sinceritat (verosimilitud) no és garantia de qualitat literària. Jo crec, però, que es un bon començament com a mínim, diguin el que diguin. Algun dia hauré de llegir “La mort de l’autor” de Barthes per, després, prosseguir a devorar totes les biografies dels pressumptes difunts. També es veu que després de “La mort...”, hi ha un article de Foucault sobre “què és un autor” que és la bomba. Em pregunto si cal, tot plegat.
Abans de tot això, he adquirit "Home Enlloc", de Jaume Sisterna, a veure què tal.

Pel que respecte a la conversa sobre la nova filmoteca al Raval, m’agradaria saber si s'els hi ha preguntat al veïns en qüestió i als pobres en general. La resposta és òbvia, és clar. Podria discutir això ad infinitum perquè no tolero les injusticies maquillades amb art institucional i/o de cartró paper -què voleu, vaig anar a col·legi de capellans-. Per altra banda, no caldria dir que les coses seguiran com sempre. Si mai faig unes obres completes seran essencialment queixes –i vale, sí, potser alguna que d’altra queixalada, també-.