L'altre dia un amic dels d'abans del feisbuc em deia que de vegades, tots aquests sopars tan comuns i tan en grup que es fan els troba, com dir-ho?, avorrits, grisos, la gent, tan convencional, ...no, no és que sigui un esnob, em deia, és que li agradaria no ser, no sentir-se, el més boig del grup, pensa. Llavors jo penso en quantes i quantes vegades he pensat això també, i segurament en quantes vegades ho ha pensat el del costat, i l'altre i l'altre i l'altre, i com al final acabem tots fent xin-xin mirant a terra i en silenci per allò d'anar-nos-hi acostumant i, tot plegat, és una llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada