15 de febr. 2009

Weekend

...Vestir-se i fer tard cap a conduir a tota pastilla i el bocinasso del de darrera, direcció cap el dissabte asolellat a Perafita, d’amanides, escalivada i cigrons amb cansalada, patates estofades, embotits, cabrit, i fer el capullo a lo macho, i que si són totes unes... i cridar i si aquí i allà i aixins i aixans i us enrecordeu quan... i pijames i cafes i cardhús, i ja a fora, per pair, rodolar prats avall i prendre el sol, i tornar ja sense cotxe ja de tarda amb la renfe i fer-s’hi la nit pel suicida de la via, esperar a l’estació de Figaró i esperar un bus, i angoixa i tornar a enllaçar un altre tren a La Garriga, tot ple de gent i sorolls i musiquetes i converses de tot tipus i perdre’m en les volades de Henry Michaux, cansanci, arribar a Barcelona, sopar el peix de la mare amb les fotos de Sri Lanka de fons, platges i selves i un avi enfilant-se a cocoters gegants i tot això, i sortir a una festa al pis del carrer Grunyí que, sí, poses i estilosos unisexuals però també riures, música seixantera, canyes i gintònics de pepino sense gel i xupitos i xupitos de whisky i potser algun polsim per allà, qui sap, i parlar pels descosits i a casa un Trivial d'alta matinada que al final no, que no sé què de no fer soroll, i jo tan animat, una aspirina i a dormir a lo què diumenge de ressaca, innanitat, pesantor, un te i pa amb tomàquet i pernil i formatge, escriure, intentar el poema, fracassar el poema, passar a taula a l’amanida i les galtes de porc i ioghurt natural desnatat sense sucre, i migdiada de sofà i llegir l’article d’aquella síndrome de les japoneses jovenetes deprimides, ara no en recordo el nom, que s’enclaustren a les habitacions durant mesos sense altra llum que la de l’ordinador i para de contar, rentar-se la cara camí del cine amb la bici, Revolutionary Road, i ja de fosc la baixada fins a Numància fins al metro fins a casa altra vegada, una pizza i parlar del contracte, l’inventari, els canvis d’habitació i tres-mil euracus per la cara, cansanci, jaure al sofà, escriure això, pensar en demà, dilluns, ai, dormir...

2 comentaris:

A ha dit...

Canvio la teva enumeració per les meves 48 hores de tedi.

Tu acumula que alguna cosa en queda!

Ramon Boixeda ha dit...

No hi ha tracte. Ara, si fos per alguna noieta d'aquestes que descrius a la biblioteca...