37 (albert roig)

¿Se la inventada?
És ara
de l’aigua que el llac envida
més verda intensa, de rama
tendra de pins. A les mans
tot d’ecos verds, esquinçalls
d’hores, vols.

―"Són estes ales de perdre’s.
Que ja em prenen."

Lleugers, destins, que ara els aires
se l’enduguen cal, amb llum
de fulles.

Verds, peus sagnants.


ALBERT ROIG, Vedat