A la barra d'un bar (2on intent)

"Tots duem desesperació a l'interior. Improvisa"
CAMACHO GRAU


Així com avui,
al bus, abans d’arribar a casa
pensant en els macarrons que avui
no et cruspiràs tan ple de Níobe com vas,
avui, buscant respostes entre el mirall i tu
tots dos igual de diferents, avui
penjat com vas del fil descosit
de l’hortizó i la goma de la màscara
esculpida al rocall de Sísif buscant
el fil a l’agulla de Iocasta, per dir algo,
avui, passant-te la pilota de l’ofici o del desfici
en clau d’escriptura bulímica que no
desitja res més fora del desig impolut,
avui, amb aparença d’estar de voltes de tot
com la cambrera aquella del bar
aquell dia gris quan trist i entotsolat
va i li preguntes:
“què ens queda als que ho hem tigut tot?
i ella, tan hepàtica, respon: “una altra copa?”

així
així avui
l’angoixa menja gana
que ja no arriba amb el menjar a taula.