Penso en la sensibilitat amb què en Boix em comenta els poemes, la seva manera de seccionar-los. Les comes, els punts, les erres de més. La passió amb que furguem els estrats fets de buit, el grinyolar de la matèria feta de pensament fins a produir espurnes que intentem collir amb un caçapapallones. Penso en la càndida i intensa-intensa passió que posa el profesor Ernest E. Marcos Hierro en explicar-nos els mites Grecs, tot i que la història d’Helena ja cansa. En certa manera, però, les seves explicacions els fa reviure una mica en tots nosaltres. Penso també en la seva amabilitat al contestar-me el correu sobre Yannopoulos, que resulta dir-se Pericles Giannopoulos i del qual ell no n’ha sentit a parlar però que ha trobat una pàgina web on hi han poemes en anglès del seu “la línia grega i el color grec” i que ja investigarem i que ja de passada també té pendent el llibre referència “El Colós de Marussi”. Exultant, malgrat les limitacions que tinc d’idiomes, em dic que faré el què faci falta per traduir aquest paio al català o castellà, al menys. O per convèncer l’Emili per provar-ho des del grec, que és el que caldria. Encara penso en els comentaris d’en Katsimbalis al Colós de Marussi sobre com aquest poeta descriu les pedres, les pedres i la llum i uaah, quin paio aquest gran foll excessiu en tot. Rellegeixo el seu suicidi estúpid o sublim o com se li vulgui dir: “entrant a cavall al mar, coronat com un nuvi, a fi d'unir-se definitivament amb la natura grega”. Mitologia grega moderna en estat pur.
(Adjunto la pàgina del paio en questió, per qui tingui la fe d'anar començant a traduïr:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada